Lluny de casa, per fi! - Eva Santana

Títol: Lluny de casa, per fi!
Autora: Eva Santana
Editorial: Planeta
Pàgines: 156
ISBN: 84-664-0647-6

SINOPSIS

La Conxa comparteix pis amb la Nati i el Pep a Barcelona en el seu primer any de carrera. Algun cap de setmana fa l'esforç d'anar a Girona a enfontar-se amb els retrets de la seva mare i els interrogatoris del seu pare; però també per comaprtir complicitats amb el Ferran, el seu germà, i molt bones estones amb la Rosina, la seva millor amiga, que troba molt a faltar entre setmana.
Però la Conxa és un mar de dubtes. El seu cap sembla una olla a pressió a punt d'esclatar i se sent una mica perduda. Només faltava que reaparagués el Martí, un amic de la infància que ara està com mai!

RESUM

Durant tot el llibre la Conxa va explicant com se sent i el que li va passant mentre comparteix pis amb la Nati i el Pep a Barcelona. Sent com una depressió, la seva vida va malament i també decideix anar al psicòleg. Llavors es retroba amb el Martí, el seu amic de l'infància. 

OPINIÓ PERSONAL

No m'ha agradat gens aquest llibre i suposo que és perquè no té res d'interessant. La Conxa ho passa malament, per la separació dels seus pares, per com es comporten, per la distància, i per tot en general. 

És un llibre curt, fàcil i ràpid de llegir. En una tarda te'l pots acabar perfectament. Però...val la pena llegir-lo? Ja us dic jo que no, és una pèrdua de temps. Comences el llibre i l'acabes i et sents completament igual. No hi ha una trama bona, una història interessant, no hi ha res que t'enganxi a acabar-lo. Si l'he llegit es perquè l'havia agafat de la biblioteca i com era curtet doncs m'he autoobligat a llegir-lo, però no el compreu. És gastar els diners per a res.

Els personatges no són res de l'altre món. Fins i tot la Conxa no m'acaba de caure bé però amb un llibre com aquest els personatges no s'acaben de conèixer del tot.

Amb el Martí només es veuen un o dos cops, i no passa res interessant. No hi ha res d'amor en tot el llibre. Ni tampoc es parlen de temes interessants, i tampoc és una guia per a qui es vol independitzar.

M'ha decepcionat molt aquest llibre.

Us deixo un text que surt al principi del llibre que m'ha agradat:

Un nen de sis anys es lleva a mitjanit. Té molta set però sap que sol no arribarà a l'armari on guarden els gots. Camina pel passadís cap a l'habitació dels seus pares i els troba, sobre el llit, fent la postura anomenada <<69>>. Amb els ulls com plats el nen exclama:

-I a mi em dieu que haig d'anar al psicòleg perquè em rossego les ungles?

En defintiiva, és un llibre molt ràpid i fàcil de llegir, amb una tarda ja te l'acabes. No us el recomano, no és un llibre ni que t'ajudi ni que et marqui ni que et faci sentir alguna emoció especial. No val la pena llegir-lo.

PUNTUACIÓ: 2/10